Opinió: En transició (Oriol Guinart)

 

Publicat a NacióGranollers.cat el 28.06.2013

Ens trobem immersos a la Setmana de l’Energia després d’un Sant Joan rarot (fa fresqueta als matins i als vespres, oi?). Ja fa temps que ens parlen dels efectes perniciosos que podria tenir un canvi climàtic causat per l’emissió de gasos hivernacle. De fet, reconeixem que ja n’estem una mica tips i tot de sentir-ho. Potser no ens esperàvem viure de ple el que s’anomenat “l’Era de les Conseqüències”, us deixo una explicació del temps d’aquests dies a veure si us convenç.

D’altra banda, ja fa temps que mitjançant la oportunitat d’adreçar-vos periòdicament unes línies que em dóna NacióGranollers adverteixo sobre les conseqüències de l’arribada (potser des del 2007) del màxim de producció de petroli o Peak Oil. Sempre que ho he fet he enllaçat informes d’organismes internacionals i aquest cop convido als interessats a consultar la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT-2030) de la Generalitat. Us en faig un titular. Dit informe treballa amb sis escenaris: Dos negacionistes respecte al peak oil, dos que relativitzen la velocitat del declivi del petroli Plateu Oil i dos escenaris crítics amb clares conseqüències negatives a la dècada 2010-2020. D’aquests sis, l’informe aposta per els escenaris 4 (Escenari d’Anticipació Ppeak al 2030 i temps i capacitat de Catalunya per avançar-se) i escenari 6 amb el suggerent títol d’Escenari Crític, Canvi d’Era. Em sembla que no cal dir-ne res més.

Finalment, en aquests anys de crisi tots ens hem tornat una mena d’experts economistes i hem aprés que les conseqüències econòmiques i socials que tots patim només s’arreglen tornant al “sender del creixement”. El problema és que els recursos naturals del planeta no ho permeten i per tant, en l’actual paradigma la crisi no pot acabar mai. El paper de genet de l’apocalipsi ja em va. Però em cansa a mi i no vull pensar el que us pot cansar a vosaltres, així que avui vull parlar en positiu:

Per una banda, existeixen alternatives a la comarca: en el camp de la denúncia i la lluita, com va evidenciar “El Carrer de la Vergonya” a Granollers el cap de setmana passat; i en el camp de les alternatives, serveixi com a exemple l’Espai Imagina que va organitzar fa poc les Franqueses. Manca però, ordenar i focalitzar tota aquesta energia (humana en aquest cas) posant al centre l’entorn local, difonent la problemàtica i coordinant les alternatives existents.

El problema és majúscul i complex, i en casos com aquests, l’estratègia no passa per solucions simples sinó per reduir l’escala i per l’adaptació a les noves condicions, per això crec que només el podem atacar des de la participació ciutadana i el món local. És així com ha fecundat un petit embrió anomenat “Granollers en Transició”, un col·lectiu de ciutadans que, assumint el triple anàlisi (energètic, ambiental i econòmic) de la crisi i emmirallant-nos en l’experiència i la metodologia d’alguns municipis del Regne Unit tenim un pla per Granollers. I aquest pla és precisament fer un pla. Un pla amb la visió d’un Granollers independent dels combustibles fòssils l’any 2030, però amb fites concretes i realitzables en tots els àmbits que es considerin importants per assolir l’objectiu.

Evidentment, no som tant pedants com per pensar que podem reeixir sols en un desafiament d’aquesta magnitud, per això volem comptar amb el màxim d’aliats i d’idees. Us anirem a buscar a tots perquè hi participeu. Tant és així, que constituirem formalment el grup quan estiguem segurs de comptar amb col·laboradors suficients. Així que aquest article és una invitació formal: informeu-vos, preneu consciència, contacteu amb nosaltres i formeu part des del principi del procés i del viatge.

Granollers, en l’any -1 de la Gran Transició.

Anuncios